Tweet

Tweet

Molts Records

Em recordo de tot…delblau del cel, del sol inundant el Mediterrani malgrat una tramuntana poderosa i sorollosa, una tramuntana que hauria pogut treure totes les banyes de tots els cargols del meu Rosselló ! Em recordo del meu catalanisme, de l’amor per a la cuina, de la Sant Gaeità de1973…de fet, dels meus veritables naixements.

Em recordo que va començar quan era noiet i que anava ca la meua avia materna el diumenge al matí escoltar Sardanes de vegades joioses, empentant però sovint tristes i doloroses. Les « boles de picolat » fumejaven i l’olla de mongetes o « granets »(mongetes encara no assecades) no guisava dins un racó de la xemeneia. L’avia havia nascut a la« Farga de la Presta », un racó de paradís al cor del Vallespir, on se veu el « Costa Bona », on la boira arriba com un cavall al galop i on el riu « Tec » pot tenir dins una copa…

Em recordo dels banys demar que es feien més a prop d’un altre paradís, sota el« Bulli »…a la « Cala Monjoi ». Mai no hauria pogut creure, en l’any 1982, que era tant a prop d’aquest genial cuiner com en Ferran Adrià…el rei de la « cuina molecular ». Clar, en cap moment trobaré el gust de les mongetes cuides al racó de la xemeneia de la meua avia, però aquesta cuina és el fruit d’una disciplina aplicada…la « Gastronomia Molecular ». El seu objecte és de participar en el progrés del coneixement culinari i de la cuina. La gastronomia molecular és l’estudi dels fenòmens físics a l’obra en el moment de la preparació de plats cuinats ! Gràcies ala cerca científica, la «Gastronomia Molecular» es presenta com el mitjà de comprendre la cuina pel coneixement de la matèria, tant en la seva estructura com en la seva desestructuració, tant en l’espai tridimensional com en el temps. És aquí on l’avia paterna me contava el cupó de racionament de Franco, l’obligació de negar el Català, la pou de l’espanyol. La cuina és i quedarà una gran paradoxa…n’hi ha que cuinen per a menjar i hi ha els altres.

Em recordo ser assegut a l’ombra d’una alzina i mirar tots aquests camps de « bonzaï », alineats però retorçats…aquests bonzaï que anomenen vinyes i que regalen, amb l’ajuda dels homes d’aquí, del Rosselló, una de les millora beguda del Món…el nostre vi; o trobar-me el nas damunt una brasa de sarments i veure els cargols esperant unir-se a la festa aleshores que estic fent l’all i oli; estar a una platja i jugar a llençar còdols amb la ferm intenció que els nostres rebots aconseguiran l’altra riba del Mar Mediterrània…Contemplar, a prop de l’Ermitatge de Font-Romeu, aquestes flors estranyes, multicolor però tan boniques que són els tramús…i enfí pujar a dalt del « Castell de Quéribus » només per més veure del nostre « Canigó » de front, al « Sant Bartolomeu » en Arieja i sempre admirar aquest mar que defineix les límits de la nostra Terra…de la nostra Nació Catalana. Però també éstrobar-me plorant dins el cotxe perquè és l’hora de marxar, perquè ja no visc aquí, pensar que hi ha gent que té molta sort de poder viure dins un país com aquest… i constatar que n’hi ha que no tenen consciència d’això i que mai la tindran. Finalment dir-se que un dia tornaré amb l’esperança que res no haurà canviat a casa meua…o potser la consciència de cadascú. No sabia tampóc que aquesta consciència era sul punt de canviar amb l’arribada del nou mil·lenari…

Finalment em recordotambé d’aquesta primera vegada, que fos l’última d’altra banda, on algunes persones havien decidit invitar-me en aquesta « espectacular carnisseria »…i jo com mai no en havia vist, vaig acceptar aquella invitació, és a dir veure una « corrida ». Clar ! Quan volem parlar, argumentar o criticar d’algunes coses, millor conèixer-les bé, oi?! Bé ! El sol copejava fort dins aquesta « plaça », la gent era nombrosa i sorollosa, i els 6 braus d’aquesta corrida molts macos. Totes les condicions eren reunides per fer-me pensar immediatament que em trobava dos mil anys enrere, al bell mig dels jocs de l’antiga « Romà » ! Desprès uns…« paseo », « picador », « faena de muleta », «puntilla », « bronca » i altres « banderillas »…en tenia prou. Tot això va durar una vintena de minuts i queda encara cinc braus de més…és massa per ami. No tornaré a veure una corrida, no vull acostumar-me a la mort, mateix sota una forma de joc o sota un pretext cultural. Finalment, entenc els «aficionados » que volen conservar la llur cultura, però entenc sobretot els NO aficionats que troben aquells jocs bàrbars i inútils. Cal saber que trobem encara a França, culturals « combats de galls » i on es pot apostar, legalment, sobre la mort d’un animal!!!

Es així els records arriben desordenats…els bons i els altres…

Però hi ha una cosa que ningú no pot oblidar : el títol de Campió de França de Rugby Union de la USAP ! El 6 de juny de 2009 laUSAP aconsegueix, desprès 54 anys d’abstinècia, el seu setè títol de Campió de França…Aquest dia anunçava l’inici d’una dominació del rugby francès i europeu per l’USAP, des de l’any 2009 fins a l’any 2024, amb 7 títols de campions de França i 5 Copes d’Europa…l’únic club francès i català amb 5 trofeus europeus ! Aquest títol del 6 dejuny de 2009 em recordo com si era ahir que tot això va passar. Però quan el dia «D» arribà, estava llest per sostenir una vegada més l’equip que portala samarreta dels meus somnis, la USAP que sap mullar-se aquest teixit estampillat als colors del nostre País, als colors Catalans. I malgrat lo que s’hagi pogut llegir en una premsa certament no «Independent», l’USAP encara havia demostrat que el rugby, igual professional, podia deixar malgrat tot, la plaça a certs valors Humans, als sentiments dels Homes, al avançament de si mateix i, provava una vegada més que res mai no era jugat per endavant contra els catalans! El rugby aquell dia escalcava en la vida… malgrat el combat que es pugui portar a una vida, en un partit de rugby, malgrat la voluntat evident i indiscutible de la qual es pot fer prova durant 80 anys, durant 80 minuts… el més fort no guanya per força sempre finalment però el més valent sí ! Fos el cas de la USAP aquest dia Sant.

I quan veig, ara, la meua Dona i els dos nostres nins que ploran la meua vida aleshores que tenim sort, enfí, de poder viure plenament la nostra catalanitat, que tenim el nostre carnet d’identitat catalana, i que sem una Nació orgullosa de la seua veritable pertinença a Europa. Vet aquí, estic aquí almig de la llenya i fa nit. El blau del cel és massa lluny per esperar i la calor és ara insostenible. L’aire que hi respiro olora bo la pedra i la fusta humida dels bancs de la gran cova de l’Ermitatge de Sant Antoni de Galamús. El Mar Mediterrània no veuras mai els meus rebots i les fortes abraçades familiars seràn records. Les llàgrimes que flueixen al llarg de les meues galtes són d’un gust amarg i de color « Sang i Or ». Sem el dia de la Sant Gaeita de 2044, és el dia de la meua mort. Mort però sempre català…

Jeroni Massip (26/04/2009)

Tweet

AQUÍ

Tweet

 

Tweet

El president de la Generalitat, Artur Mas, ha votat sía la independència en la consulta de Barcelonadel 10 d’abril. De forma discreta i sense càmeres, el líder de CiU es va desplaçar aquest dijous, a les 9.15 hores, a la seu d’Òmnium Cultural, entitat de la qual és soci, per votar de forma anticipada. Amb aquest gest, el president resol el "dilema" que va confessar tenir, en una entrevista a EL PERIÓDICO, sobre si, a causa del seu càrrec institucional, havia de participar en un referèndum sense cobertura legal. Fonts de Presidència han confirmat que Mas va votar a títol personal, "com un ciutadà més".

El president va anar a primera hora del matí a la seu d’Òmnium, on va ser rebut per la presidenta de l’entitat, Muriel Casals. A continuació, va realitzar els tràmits corresponents per dipositar el seu vot a l’urna que hi ha de forma permanent a la seu de l’associació cultural.

Tweet

Diu Duran i Lleida que no vol entrar a valorar les paraules del president Jordi Pujol d’aquesta setmana passada a conferència "Residuals o independents", en la que s’ha declarat sense arguments per no defensar la independència de Catalunya com a darrera via per salvar el futur i la dignitat de la nació i dels catalans.

Tweet

Barcelona · Segons el document Coneixements i usos del català a Catalunya el 2010: dades del Baròmetre de la Comunicació i la cultura, que podeu consultar de manera íntegra a la secció de Documents, la composició sociolingüística de Catalunya segueix marcada pel domini del castellà. El treball conclou que el 56% de catalans parlen en castellà de manera habitual, mentre que la llengua catalana és la més habitual entre el 39% de la població de Catalunya.

Tweet

La pressió financera del govern espanyol sobre Catalunya continua creixent. El vice-president del govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, ha insistit avui en la conferència de premsa posterior al Consell de Ministres que l’objectiu de dèficit màxim per a les comunitats autònomes per al 2011 és irrenunciable i que, per tant, s’haurà de reduir fins als l’1,3%, com sigui. Aquest anunci arriba justament l’endemà de l’anunci del ministeri d’Economia espanyol en què comunicava formalment al govern català que no pagaria els diners previstos per al 2011, pel pla d’equilibrament econòmic i financer. I demanava, a més, que el govern català redoblés els esforços per a arribar a l’1,3% del dèficit. A sobre, si Catalunya es planta, com va dir ahir el portaveu del govern, Francesc Homs (àudio), i no compleix els objectius de dèficit no podrà emetre deute a llarg terme.

Rubalcaba ha dit, això sí, que ‘mantenia el diàleg obert amb Catalunya’, però no s’ha volgut pronunciar sobre la possiblitat de  traspassar a Catalunya els 1.350 milions del fons de competitivitat el 2013.

Per complir l’exigència de dèficit màxim la Generalitat ha proposat una retallada del pressupost, que s’haurà d’aprovar a l’estiu, del 10%, és a dir, una reducció de 2.600 milions d’euros. Això comptant que la Generalitat disposarà del fons de competitivitat previst pel nou sistema de finançament i que l’estat ha d’aportar a l’administració catalana. Ara, aquests diners no han arribat i, malgrat tot, el govern espanyol manté l’objectiu de dèficit. En aquestes condicions, el govern català hauria de retallar 3.200 milions més, és a dir, en total, un 22% del pressupost.

Però el conseller Andreu Mas-Colell ja ha dit que la retallada de 5.800 milions que exigeix el govern espanyol era del tot inviable; que la Generalitat no tenia els diners corresponents al fons de competitivitat que el govern espanyol hauria d’haver aportat i que no podia assumir una retallada d’aquesta magnitud. Per tant, la demanda d’hisenda no és seriosa, va dir, i convida a maquillar els números, cosa que ‘Catalunya mai no farà’. 

Per tant, el govern de la Generalitat es plantarà, en paraules del portaveu de l’executiu, Francesc Homs, en unes declaracions a Catalunya Ràdio: ‘Som un país prou fort, i les institucions del nostre país ens sentim democràticament fortes per a plantar-nos’, perquè el govern espanyol és el principal responsable de la situació, per haver negat els diners que corresponien a Catalunya. Que ja era prou incòmode haver de retallar: ‘No ve de gust a ningú, ni a una família, ni a una empresa ni a cap sector de l’àmbit públic.’ Per tant, ‘doblar les retallades com pretén Zapatero i el govern espanyol és inacceptable’.

Tweet

El rotatiu nordamericà el vincula a la solidaritat que Catalunya ha d’assumir amb les arques de l’Estat espanyol · Cita que la contribució suposa el 10% del seu PIB anual

Tweet